el periòdic d'andorra - 7 Feb, 2010 - MARC RODRÍGUEZ
“Les pressions dins CR dificulten molt l’entesa”, entrevista a Maria Pilar Riba
La consellera del Grup Parlamentari Socialdemòcrata Maria Pilar Riba repassa amb EL PERIÒDIC l’actual recerca d’entesa que protagonitza el cap de Govern, Jaume Bartumeu, amb el líder de l’oposició, Joan Gabriel, recordant el fracàs del pacte amb ApC i situant per a la legislatura unes fites realistes.
–Aquesta legislatura té poc a veure amb la que va viure anteriorment, tot i que hi ha una força amb 14 consellers igualment…
–Efectivament, la situació és completament diferent, perquè ara des de la majoria no tenim una situació gens còmoda. I això cada dia es veu des dels mitjans de comunicació. Cada dia surten novetats i hi ha incògnites. És cert que la situació no és la més idònia per al país. A mi em fa molta pena i m’inquieta el que pugui pensar la ciutadania de tot això, ja que sembla que no es veu la sortida a aquest túnel.
–¿Té la sensació que entendre’s amb CR és l’última oportunitat per tal que la legislatura completi almenys les reformes mínimes necessàries?
–Sí. Però també veig que a Andorra, en situacions complicades, acostuma a haver-hi un final feliç. Ara, aquest final sí que sembla ser el final. Jo espero que tots recapacitem i que la consciència de país prevalgui per tal d’aconseguir una entesa per a tots aquests temes cabdals. Ja se sap que el cap de Govern va proposar sis temes, dels quals CR va acceptar-ne dos que per a ells eren prioritaris i ja vam veure la reacció d’ApC…
–Bé, va acceptar-ne dos i fins i tot en va proposar un que ningú s’esperava: la conversió de l’INAF en una mena de banc central…
–Sí, va ser sorprenent. Fins al moment no se n’havia parlat, tret d’una notícia que va sortir fa mesos i que provenia del cònsol major lauredià en aquest sentit. I sí, va ser una sorpresa, tot i que no hem entrat en una anàlisi detallada.
–¿Però no es rebutja, a priori, aquest enfocament de l’INAF?
–A priori no és un tema que es descartaria. Però caldrà veure com es valora tot això.
–Després que a la reunió pel pacte d’Estat ApC abandonés per no veure’s reconeguts els sis punts i Gabriel fes la seva proposta, tothom vam veure molt a prop l’entesa entre els dos grans. Però després dels últims dies, sembla que CR ha fet marxa enrere i fins i tot ha decidit ja votar no al Pressupost…
–Jo estic convençudíssima que el grup parlamentari de CR estava d’acord per fer aquest pacte. Ara bé, aquí hi ha una incidència de l’exterior que sembla que té un pes molt important. En aquesta formació, persones que havien tingut càrrecs al Govern o al Consell ara sembla que els costa veure que això no és la seva herència, que en democràcia ara ja no estan en la primera línia i haurien d’acceptar aquesta democràcia. I jo crec que aquest és el principal problema que tenen els consellers del grup. Les pressions dins de CR dificulten molt l’entesa. Potser hi ha una voluntat, però quan des de fora s’examina el tema, les pressions acaben distorsionant tot el procés.
–Ja ho diu Ferran Goya, el vostre primer secretari, que fins i tot preferiríeu “unitat dins l’oposició″ per tal de negociar millor…
–Efectivament. Ara estem en un moment en què el ciutadà pot pensar que estem jugant en un pati d’escola i que avui som amics d’un i demà serem amics d’un altre, i que ens anem passant la pilota. I no és això. Estem immersos en una crisi i el dia a dia és molt difícil per a molta gent, de manera que ja no és el moment de fer aquest joc. Aquesta fase ja hauria d’haver passat. Ara hauríem de ser intel.ligents uns i altres per superar tots els problemes que hi ha, oblidar-nos d’aquestes susceptibilitats i ingerències dels que no van ser escollits pel poble que ara volen manar en lloc dels que sí van ser escollits. Si poguéssim aparcar tot això i obrar pel bé del país, el país ens ho agrairia. Els que van manar fins al 26 d’abril pensaven que el país era una herència que tenien i no és així. Ara manen uns altres i això és la democràcia.
–Tornant a les possibilitats d’entesa amb CR… ¿No creu que el fet que tots dos grups es posin a discutir les dates del que es trigarà en fer les reformes està impedint prosperar en aquest diàleg?
–Clar. És que ara tot això s’ha focalitzat en el temps que els socialdemòcrates han de governar i això no és el tema principal. La qüestió principal són els temes que s’han de tractar. La resta ja caurà pel seu propi pes. Ara sembla que CR l’únic que vol és posar un límit en el temps. Aquestes lleis no es poden fer en sis mesos. És impossible, perquè en el seu treball en comissió, des de CR, a més, s’han anat demanant pròrrogues. I se suposa que si han demanat pròrrogues és per treballar en condicions i tenir temps per examinar-les, ja que han de tenir el temps que han de tenir. És per això que no es pot anar ràpid i CR hauria de ser conscient de tot això. I el cap de Govern serà qui determinarà quan s’haurien de convocar eleccions.
–¿Veu contradictori que CR demanés pròrrogues a les lleis fiscals i ara vulgui prémer l’accelerador?
–Exacte. No s’entén. D’una banda, van posar totes les traves perquè tot anés lentament i, de l’altra, volen limitar ara el temps.
–¿I com valora la possibilitat que CR doni suport a aquests temes prioritaris però que no permeti el pas del Pressupost?
–És que això no s’explica pas. Perquè si es treballa en aquests temes, la lògica seria que donessin suport al Pressupost. Altrament, no té cap explicació. No s’entén.
–Bé, les anticipades, sense Pressupost, estarien encara més collades, ¿no?
–Justament. Sí. Jo suposo que és per aquest motiu que es parla de no donar suport al Pressupost. Però, francament, no s’entén. La gent no ho entendria. Ells CR només tenen l’afany de tornar a l’edifici administratiu.
–Si anéssim amb dotzenes, ¿veu possible reprendre la via de diàleg amb ApC, vist el fracàs manifest?
–A mi el que em sobta d’ApC és que després de les eleccions tots tenien la predisposició de tirar endavant el país davant de la crisi. I totes aquestes declaracions d’aquell moment, tant d’ApC com també de CR, feien veure que calia anar a la una. Ara bé, totes aquestes declaracions s’han anat en orris. I és molt difícil entendre’s amb persones que no volen entesa. És dificilíssim. Perquè si es pacta quelcom, la persona no queda contenta perquè ja demana una altra cosa, i així no s’acaba mai. Tot plegat és com un malson i l’entesa amb ApC és complicada.
–¿Com valora les crítiques a Bartumeu que indiquen la “manca de cintura”?
–Això són paraules. Només paraules. La política de CR ara són paraules. No es pot dir que hi hagi hagut manca de cintura. Ens hem reunit deu o onze vegades amb ApC, i amb CR també s’han produït diverses reunions. Potser no tantes com amb ApC, perquè es va començar per la plataforma, però s’ha fet un esforç considerable. A més, les persones que han participat per la nostra part són molt dialogants i és per això que la meva conclusió és que realment els altres no tenen una voluntat d’arribar a acords.
–¿Us heu plantejat un límit temporal per arribar a una entesa o bé trencar definitivament amb CR?
–Nosaltres volem entendre’ns el més aviat possible. No podem demorar més tots els temes parlamentaris. Al març, quan acabin les vacances parlamentàries, s’haurien d’atacar de ferm les reformes i hem d’intentar l’entesa la setmana vinent. Bartumeu torna dilluns demà a la taula de negociació i esperem arribar a una entesa.
–¿Quines fites considera irrenunciables aquesta legislatura?
–A més dels acords d’intercanvi, ara precisen els convenis per evitar la doble imposició, que és la lògica evolució després de la reforma tributària i que permetria una major competitivitat dels empresaris, cosa que ajudaria a la reactivació econòmica. Si no s’assoleix tot això, serà molt difícil aquesta reactivació. D’altra banda, Andorra és un país de turisme i s’estan fent molts esforços en aquest sentit, però això no treu que amb els CDI la situació pugui millorar molt. També cal encarrilar l’acord d’associació amb Europa i el refinançament de l’endeutament de l’Estat, amortitzant un deute a llarg termini molt preocupant.
–Si s’aconseguís fer això, ¿aniria amb el cap alt a unes anticipades?
–I tant. Són coses que no s’han fet durant molts anys i que han comportat la situació crítica en la qual estem. I per això, si s’adopten solucions, ens donarien per satisfets.
