La mandatària socialdemòcrata de la capital fa balanç d’aquests dos primers anys gestionant la corporació i destaca la necessitat de reduir la despesa per mantenir l’equilibri pressupostari.

Ferrer remarca la necessitat de canvis legislatius en matèria de competències, finances comunals i ordenament del territori, alhora que aprofundeix en l’apropiació de competències que han fet els comuns per cobrir els buits que deixava el Govern en serveis i prestacions socials.

Quan vostè va arribar a la corporació, l’anterior majoria no havia deixat les arques en gaire bon estat i a sobre s’hi ha sumat una crisi econòmica de proporcions globals. Diria que no han estat dos anys senzills…
Quan arribem a casa comuna, i donat que ja s’intuïa la crisi –només calia veure les dades macroeconòmiques–, la primera mesura que vam adoptar va ser aturar un projecte que ja estava en fase d’adjudicació. Era el projecte, i no l’execució de l’obra, d’un centre poliesportiu al costat de l’alberg de la Comella. El cost estimatiu d’aquesta infraestructura era d’uns 9 milions d’euros, i no era assumible.
L’altra qüestió que ens vam trobar sobre la taula i que va requerir molts esforços i va consumir molts recursos van ser totes les demandes que hi havia sobre el pla d’urbanisme. En aquell moment hi havia 150 recursos a la comissió tècnica d’Urbanisme i sabíem que una gran part anirien per la via jurisdiccional. Al final van ser 114. Calia respondre a totes les demandes en un termini molt curt i van ser uns mesos molt durs.
Teníem la voluntat de reorganitzar tota l’administració comunal per fer-la més efectiva, i hi vam dedicar molt temps en el primer any, però tot i això vam poder engegar algun projecte, com per exemple els pisos per a la gent gran, amb l’adquisició de l’hostal Calones. Mirant-ho amb perspectiva, crec que va ser una bona adquisició, dóna un gran servei i és una acció pionera a Andorra que cobreix una necessitat social.
Donat que els recursos són cada vegada més escassos, ens hem dedicat a reorganitzar els diferents departaments. En aquell moment teníem la iniciativa del pont del Liceu i Xavier Jordana ens va demanar que li passéssim el projecte, donat que tenia pressupost per executar l’obra. Amb aquella execució hem endreçat tota una zona de la parròquia que era un cul-de-sac i que estava molt deixada.
Cal destacar l’aparcament i el parc del Cedre a Santa Coloma, que és una zona on falta encara molt per fer, netejar i endreçar, però bé, ho farem de mica en mica.
I ja properament, iniciarem el pla especial d’una unitat d’actuació de Santa Coloma per alliberar sòl per bastir unes escoles, i això ho hem de tirar endavant. Aquest any ja ha d’estar tot el procediment en marxa i encarrilat.

L’oposició s’ha queixat i ha demanat darrerament un canvi de mentalitat per reduir l’elevat endeutament que té la parròquia. ¿Tan difícil és reduir?
L’estructura del Comú és molt gran. Es dóna molts serveis a la ciutadania i em nego a retallar determinades prestacions. És molt complicat, però aquest any en despesa corrent hem retallat un 8 per cent i és un esforç important. No n’hi ha prou però s’ha de continuar en aquesta línia.
Pel que fa a despeses de personal, intentem fer una contenció i ara s’ha creat una comissió per veure com es retribueix la gestió de l’acompliment. S’ha de demanar un esforç de contenció a tothom i hem fet un manual de bones pràctiques per a l’execució pressupostària. Una cosa és el pressupost i l’altra és l’execució, i en aquest aspecte s’ha d’intentar racionalitzar i mirar què es pot estalviar i què no.
Evidentment que el Comú té compromisos i l’endeutament hi és, això és cert, però no trobo que sigui bo que les administracions tinguin un superàvit, ja que no estem aquí per fer negoci, sinó per donar un servei. Mentre no passem els límits legals de l’endeutament, mentre tinguem plans de tresoreria i es faci les coses amb cura, tot estarà controlat.
És clar que a mi m’hauria agradat eixugar l’endeutament, i si la situació econòmica d’aquests anys hagués estat la d’anys enrere ho hauríem pogut fer perfectament. Malauradament, estem en una situació de crisi global i jo crec que encara ens en costarà sortir.

La situació és complicada i, per posar-hi un toc d’humor, suposo que a la capital no teniu parcel·les per subhastar, com a Encamp…
Exactament, i per poder activar determinats sectors, ja ho vaig dir fa temps, crec que cal una modificació de la llei general d’ordenament del territori i urbanisme.
Cal modificar els aspectes que concerneixen la revisió del pla d’urbanisme, com els sis anys famosos. S’hauria de poder modificar els plans, sempre que quedés intacta l’edificabilitat, no en resultés afectada la xarxa bàsica i es respectés les garanties urbanístiques. Tenim actualment una llei molt rígida i el nostre pla d’urbanisme va molt al detall. Et diu el model de ciutat que vols, i fer qualsevol canvi és impossible actualment.
Ens trobem que a vegades ens vénen propietaris que fan propostes molt millor que les que hi ha en el POUP, i és clar, entenc que hi ha d’haver mecanismes per poder-ho resoldre.

Precisament, del canvi de lleis ha parlat darrerament Jaume Bartumeu, argumentant que el Govern començarà a treballar en modificacions de la Llei de finances comunals o la de transferències, entre d’altres…
Crec que cal revisar l’aplicació de les competències. Durant els anys els comuns hem anat assumint competències que no ens pertocaven davant la inactivitat de l’administració central, i això és el que s’ha de revisar.
La Llei de transferències també s’ha de revisar, no estan prou equilibrats aquests criteris en la mesura que no percep el mateix un ciutadà de la vall central, Andorra la Vella o Escaldes, que un d’una altra parròquia. A efectes pressupostaris, el 75 per cent és de recursos propis i no de transferències, mentre que hi ha parròquies on més del 50 per cent del pressupost és via transferències de l’Estat.
És injust i a més vull recordar la qüestió de la capitalitat. Durant el dia tothom passa per Andorra la Vella: tenim aparcaments públics plens durant el dia perquè hem de donar servei a la gent que ve a la capital, tenim tres escoles bressol. Cal donar una sèrie de serveis que tenen un cost i una repercussió en les arques comunals.

De la mateixa manera que els comuns amb estacions d’esquí demanen ajuda al Govern, ¿per què no en reclamen vostès per la capitalitat?
Efectivament, el que passa és que a mi no em sembla la millor manera de fer que cada comú s’espavili i vagi a demanar ajuda al Govern. Crec que ha de ser objecte d’una reflexió molt més profunda entre tots i prendre un acord nacional. Podem anar individualment a pidolar al Govern, però no hi ha una visió d’Estat ni un interès nacional. No em sembla correcte.

Aquest interès nacional m’evoca aquesta necessitat que han anat reclamant els comuns de fer un canvi en la gestió. Segons indiquen, ja no poden aguantar més pes, més despesa…
De la mateixa manera que crec que fa falta revisar la llei de transferències, crec que s’ha d’exigir un rigor en la gestió de tots. Ja està bé rebre més diners, però s’ha de veure com es gasten o s’han de gastar. 

Canviant una mica de tema, i ja per acabar, fa uns mesos van presentar un projecte destinat a mancomunar serveis amb Escaldes-Engordany. ¿Hi ha alguna novetat respecte d’això?
Hi estem treballant, el que passa és que hi ha qüestions que costa engegar. En les darreres reunions s’ha treballat en l’àmbit tributari perquè no hi hagi disparitat  entre les dues zones, ja que no té raó de ser.
També estem treballant conjuntament en la publicació dels preus de cessió gratuïta, perquè el valor del sòl ha de ser el mateix a un costat i a l’altre del vial de la Unió. Progressivament anirem actualitzant els preus, de mica en mica. El Comú d’Escaldes-Engordany ha hagut d’abaixar els preus d’algunes coses.

“És preocupant la situació global de les finances públiques; cal consens i estabilitat política” ¿Quina valoració fa de la situació política global en què està actualment el país?
És preocupant la situació global de les finances públiques, i per prendre decisions hi ha d’haver consens i un mínim d’estabilitat política. Crec que cada dia que passa és un dia que es perd i el país es mereix que, entre tots, posem les coses sobre la taula i busquem solucions.
Em preocupa la situació de les finances en general, i per tant tota la qüestió de les mesures impositives, com es fa la transició per fer desaparèixer les que hem inventat, tipus IMI, ISI i IAC. ¿Com es farà el càlcul final? Si ordenem totes les figures impositives homologables a la Unió Europea, que no hem d’inventar res, caldrà veure si es recapta el mateix que recaptem actualment o menys. És clar, hi ha decisions d’Estat que s’han de prendre partint d’una sèrie de dades i em preocupa que no s’arribi al fons de la qüestió. Almenys sembla que ara s’ha posat determinades coses a sobre de la taula. I sobretot, cal pensar que el sector comercial està patint molt, i ara més que mai institucions i sector públic i privat han d’anar a la una.

 

Andorra: 1.29 am
No hi ha actes programats.