Triant com a dia d’arribada el 8 de setembre, festiu nacional i amb el comerç tancat, s’aconseguia oferir a la població andorrana i als nostres visitants un espectacle de talla internacional per animar la jornada. És important que es pensi també en el gaudir de la població d’Andorra en un dia festiu. Tarragona-Andorra és una de les etapes més llargues de tota la Vuelta, amb hora prevista d’arribada a Pal cap a les 17.40 h. Entre una cosa i altra, els participants arribaran als hotels d’Andorra cap a les vuit del vespre. Poc temps haurien disposat per fer compres si s’hagués triat el dia 7. I l’endemà, el 8, ho haurien trobat tot tancat.

Doncs bé, havent assumit responsablement que a Andorra li convenia tornar a acollir una etapa de la Vuelta, el Govern ha volgut afavorir el comerç i l’hostaleria. Pensem que aquesta etapa permetrà ocupar cap a uns 1.500 llits la nit del dia 8 de setembre. Andorra Turisme ha difós la màxima informació per fer d’aquest esdeveniment un atractiu turístic important, i s’han preparat altres actes per complementar-lo.

El dimecres 8 –el dia de Meritxell– s’ha establert l’accés gratuït al telecabina de la Massana per tal que residents i visitants puguin assistir al final d’etapa. El mateix dia, a partir de les 17 h, se celebrarà una festa per a tots els públics a l’aparcament del Parc Central de la capital, amb simuladors de bicicleta, zona de jocs i inflables. A les 19 h tindrà lloc un musical ambientat en la pel.lícula Lope.

El dijous 9 s’ha acordat amb l’organització de la Vuelta que es pugui visitar de molt a prop els ciclistes i els equips durant el matí previ a la sortida de les 13.15 h. Fent l’arribada el 8 i sortint el 9, amb tot obert, els membres de l’organització d’aquest esdeveniment esportiu, els centenars de periodistes que el cobreixen i els visitants en general gaudiran de temps suficient per adquirir productes del comerç andor- rà. Em causa perplexitat veure com l’actuació del Govern, amb una clara voluntat d’aprofitar aquest esdeveniment per reforçar la imatge d’An- dorra a Espanya –un país veí del qual ens arriba bona part de la nostra clientela–, és discutida i tergiversada.

¿Com pot ser que els mateixos que no perdien ocasió de manifestar el seu escepticisme sobre la promoció turística del país mantinguin ara una actitud bel.ligerant davant la vinguda de la Vuelta? ¿Què no haurien dit si, atenent a la seva equivocada argumentació que el dia de Meritxell no es podia fer l’arribada de l’etapa, ens haguéssim trobat sense la Vuelta? Ara arriba la Vuelta, però per poques hores i per poc calaix –argumenten alguns.

AIXÍ, DONCS,
¿en què quedem? ¿És o no important que hi hagi actes de ressò internacional que permetin situar Andorra al mapa turístic de referència dels nostres veïns? Jo crec que sí, i que és així en qualsevol circumstància. Ni que el comerç només pogués oferir tot el matí del dia 9 de setembre a la gent que viatja amb la Vuelta per fer les seves compres, això ja era molt aprofitable. Entre el 0% i el 25%, no hi ha color.

Però els pessimistes, els destructors, els disposats a fer estelles de tot, no s’estan de raons. Estic convençut que, com jo, molts comerços aplaudiran la decisió del Govern de convertir una vegada més Andorra en el principal centre d’atenció dels nostres veïns del sud.

Malgrat tot, els fets són tossuts: el pas de la Vuelta per Andorra serà molt i molt positiu per al comerç, per a l’activitat hotelera i per a la promoció turística exterior d’Andorra, i això, en aquests moments, és el més important.

Al Partit Socialdemòcrata no li fan por les eleccions, la recerca d’una majoria absoluta es visualitza com un objectiu possible i alhora necessari per al país. Anàlogament, a Coalició Reformista, en ple procés constituent d’un nou nom, intentant actualitzar i centrar el projecte heretat del Partit Liberal, tampoc li fan por unes eleccions, mostrant-se valents mercès al digne resultat de les darreres eleccions. També a Andorra pel Canvi es veuen segurs davant d’uns futurs comicis, si bé alguns podrien dir que són els que hi tenen més a perdre: juguen més la carta del present, ferms i sense por de no repetir el mateix nombre de parlamentaris de fa un any.

Davant d’aquesta situació, la incertesa d’unes eleccions per a l’any vinent apareix a l’entorn del Pressupost. De fet, si PS i ApC no pacten el Pressupost significarà la convocatòria d’eleccions el primer trimestre del 2011. Tots dos partits recelen dels respectius dirigents, tenen la voluntat d’arribar a un pacte, sabent que el pacte hauria de ser estable, no limitat al Pressupost, sinó a un projecte legislatiu, amb un pla de lleis per aprovar que aportés garantia i tranquil.litat tant en la gestió del Govern com també en el Parlament.

És una situació similar a la viscuda l’any 1994, quan l’excap de Govern Ribas va perdre una moció de censura per una falta d’entesa entre els partits de centre i esquerra, que va comportar un cicle de 15 anys liberals. Per aquest motiu, el pacte hauria d’anar més enllà dels Pressupostos del 2011.

El que em resulta més curiós és que molts protagonistes de llavors continuen sent actuals interlocutors. Potser s’hauria de reflexionar i esmerçar-se més per la consecució d’un pacte estable.

Aquesta data, de fet, és important si es considera que marcarà la represa de les converses per al treball en comissió dels articulats impositius, amb un especial focus en la llei de l’IVA, unes negociacions que es van aturar fins al nou període de sessions mentre el Govern acabava de complementar la informació econòmica del nou marc fiscal als grups parlamentaris.

Font ja va posar en coneixement dels diferents grups parlamentaris a final d’aquesta setmana la convocatòria, explicant al mateix temps que la sessió serà a porta tancada, és a dir, una reunió de caire no públic. Tot i això, s’espera que la compareixença serveixi tant a CR com a ApC per escoltar les motivacions que van portar el Govern a fixar l’IVA al 4,4%, en comptes de la previsió del 5%, i també per contemplar l’impacte global de tots els nous impostos, respectivament. De fet, aquestes van ser les principals queixes que des dels grups reformista i d’ApC es van posar sobre la taula fa uns mesos, juntament amb les queixes per la memòria explicativa, que Jaume Serra (CR) i Eusebi Nomen (ApC) van titllar de minsa.

A més, des de la plataforma també es té l’expectativa que la compareixença de López haurà de servir, al mateix temps, per conèixer la voluntat del Govern amb relació a l’IRPF, segons va demanar Nomen. Mentre que el suport d’ApC a la reforma impositiva es presenta molt dificultós, l’expectativa és ben diferent considerant els reformistes, tot i que el vist-i-plau inicial anirà condicionat pel grau d’acceptació de les modificacions proposades al text.

PRIORITAT MÀXIMA / Font va manifestar que les lleis que dotaran Andorra d’un marc impositiu homologable al dels països del nostre entorn «no poden quedar al tinter», amb la qual cosa «cal que es debatin abans de final d’any». En aquest sentit, el president de la Comissió de Finances i Pressupost va voler desvincular el debat sobre la reforma tributària del que centrarà els titulars més grans. Aquest serà la negociació del Pressupost, a la qual s’espera arribar amb els articulats impositius en un estat molt avançat.

Font va qualificar de «vital per al país» el fet que el Consell General debati sobre aquestes lleis abans que finalitzi el desembre i fins i tot abans que s’hagi de considerar el Pressupost per a l’any vinent, que marcarà si hi ha o no eleccions anticipades. «Si més no, cal que les lleis se sotmetin a la votació del ple del Consell General», va ampliar, assenyalant que així es podria visualitzar clarament quins consellers estan a favor dels canvis i aquells que no els legitimen. «Pots tenir el Pressupost que vulguis, però sense la reforma tributària, no podrem fer bullir l’olla» va resumir, confirmant que la comissió que presideix treballarà amb el major ritme possible per tal de permetre una arribada àgil al Consell. Un dels fets que fan pensar que s’anirà a bon ritme, segons ell, és que des de CR no s’ha demanat fins al moment cap pròrroga en el termini per presentar esmenes a la llei de l’IVA, modificacions que es poden presentar fins al 22 de setembre.

Tot i que durant aquestes últimes setmanes no hi ha hagut reunions formals, Font va explicar que s’ha fet «un treball de fons» durant tot l’estiu. El representant del PS va valorar que afronta «amb molt d’optimisme» un període de sessions que es presenta decisiu.

Però molt més rellevant encara és el fet que la formació es planteja que aquest període no hagi de ser necessàriament consecutiu, tal com passa ara, ja que permetria l’accés a més persones.

Diverses fonts del grup parlamentari van confirmar al Diari que aquest és justament l’aspecte que s’està treballant en aquests moments a les reunions. El fet és que fins ara ja existien excepcions a la norma, i determinades persones podien interrompre el període de residència al Principat per poder reprendre’l posteriorment, com per exemple per estudiar a l’estranger. No obstant això, i segons les fonts consultades, la intenció dels socialdemòcrates és “flexibilitzar-ho”, i permetre que els anys de residència puguin ser acumulatius “si una persona s’ha vist obligada a marxar del país”.

Els consellers del PS tenen un debat pendent per fixar amb precisió què es considerarà “veure’s obligat”. En qualsevol cas, tots els membres del grup tenen clar que no volen que hi hagi irregularitats. Tècnicament, tindrà uns criteris rigorosos i unes normes força acurades. Així, el partit vol evitar que algú que estigui constantment canviant de país de residència en lapses de temps molt curts es pugui acollir a aquesta nova normativa.

S’ESPERA UNA FORTA OPOSICIÓ

Els socialdemòcrates treballaran els dies vinents per acabar d’enllestir el redactat de la proposició de llei, que està a punt de tramitar-se. Si arriba al Consell General, aquest és un dels punts que possiblement tindran més oposició i esmenes, segons diversos membres del PS. “Pot ser que molesti les persones més contràries” a canviar la llei, van assenyalar. Fins i tot, algun conseller del grup parlamentari ja s’ha mostrat escèptic amb aquesta norma, i esperen que en les properes reunions de grup es pugui debatre a fons.

Les modificacions exigiran també canviar altres terminis especificats a la llei, com ara per als menors d’edat, que poden naturalitzar- se als divuit anys de residència amb certs requisits, o els períodes d’obtenció del passaport per haver contret matrimoni amb una persona del país.